La rateta Giberta
Una vegada hi havia una rateta que nomia Giberta. Col·leccionava tot el que trobava, pedres, petxines, botelles…
Una vegada hi havia una rateta que nomia Giberta. Col·leccionava tot el que trobava, pedres, petxines, botelles…
Un dia la rateta Giberta va començar una col·lecció de paraules i les va ficar dins tres campanes.
A la campana petita hi va ficar les paraules petites i dolces, com ara: bufona, maca, guapa...
A la campana mitjana hi va guardar les paraules normals; pa,mare, veïna...
I a la campana grossa hi va ficar les paraules gruixades, com: betzol, ruc, tros d’ase...
A na Giberta li agradava jugar sovint amb les paraules.
Es posava la campana petita a cau d’orella i les paraules tendres que en sortien eren com una música dolça.
Quan feia sonar la campana mitjana en sortien amb un so clar les paraules de les coses de cada dia.
El dia que decidia aixecar la campana grossa tot eren problemes; les
paraulotes sortien amb molta força i s’escampaven pertot arreu.El pare i la mare de na Giberta varen prohibir-li que escoltàs aquella campana.
Un dia que hi havia una festa familiar a ca na Giberta, el senyor Moix, que passava per allà, sentint aquella oloreta de rates i ratolins, va decidir entrar-hi.
A la sala tothom es va posar a córrer,
fugint del perill, menys la rateta Giberta, que jugava amb les campanes.Quan na Giberta es va témer del que passava ja tenia aquell moixot damunt llepant-se el bigoti.
No hi havia temps per fugir.
- Què faré? –va pensar.
Havia de trobar una solució ràpida.
Sense pensar-s’ho dues vegades, va agafar la campana grossa i la agitar damunt a baix el més ràpid possible.
Açò va fer que d’aquella campana comencessin a sortir llamps i trons tan
forts que el pobre moix va sortir espantat en un tres i no res.La família va anar tornant i tots varen felicitar na Giberta, que havia fet fugir aquell moixot.
Els seus pares, emocionats varen veure que tota la col·lecció de paraules de la seva filla era molt útil.
Quan na Giberta se’n va anar a dormir, va demanar que li duguessin la campana petita, se la va posar a cau d’orella i es va adormir escoltant les paraules dolces que hi tenia guardades.
